Novembre 06 - Gener 07

El 28 d’octubre de 2006 les tres cooperants vidrerenques del Grup Intercultural Jamia Kafo vam arribar a Dakar, capital de la República de Senegal. Calia informar a les autoritats espanyoles del nostre projecte, i per aquest motiu ens vam dirigir a l’Ambaixada Espanyola i a l’Oficina Tècnica de Cooperació (OTC) de Dakar. La ciutat continua sent un bullici de persones, i un desordre circulatori d’alt grau, cosa que dificulta i alenteix la mobilitat. Venim d’un poble de 7.000 habitants i entrem en una capital africana on hi viuen 6.000.000 de persones i on hi ha treballs de construcció de carreteres des de fa més d’un any. Després d’analitzar els preus per poder adquirir un vehicle quatre per quatre amb carreta, ens decidim per una marca hindú, Tata, acabada d’aterrar al Senegal i que ofereix una bona oferta econòmica que ens va la mar de bé. Un cop ens hem decidit i hem fet “wanyikó” (regateig) tasca més que obligatòria a fer en el país i que ens porta a invertir tres dies de temps i més de dotze trucades telefòniques, per no parlar de la paciència, la ONGD paga el vehicle. El nostre principal objectiu és treure el vehicle el més aviat possible del concessionari amb tots els papers en regle. No podem complir l’objectiu fins el cap de 20 dies i acabem enduent-nos el vehicle matriculat però amb documentació provisional.

Sortim de Dakar el dia 26 de novembre de 2006 en direcció a Kedougou. Ens espera un viatge d’unes quinze hores per l’única carretera existent, que es troba en mal estat en més d’uns 300 quilòmetres, comptant que n’hi ha uns 740 i el tram més dificultós s’ha de fer a uns 30 km/h per poder garantir la nostra seguretat. Preveiem arribar a Kedougou a mitja nit, fet que s’acaba complint, relativament, ja que arribem a destí a quarts de dues de la matinada. Ens instal·lem en un dels campaments turístic del municipi, reservat prèviament per la nostra contrapart, la Mairie (Ajuntament) de Kedougou.

De bon dematí ens disposem a cercar un allotjament pels onze mesos que serem a Kedougou. No resulta una tasca fàcil ja que les cases estan en mal estat o ens en demanen preus abusius en relació al país. Finalment, ens instal·lem a la maison rouge (casa vermella), al barri de Gomba. Fem diverses tasques de pintura, electricitat i bricolatge (amb filferro, precinte i cordill), encarreguem la fabricació de mobiliari local/artesanal a un village (poblat) a uns 25 quilòmetres dels centre de Kedougou i condicionem el nostre despatx a l’Ajuntament del municipi.

Paral·lelament, realitzem tasques d’informació a la contrapart i a la població de Kedougou del projecte de Cooperació. Així, mantenim reunions amb els diferents responsables de les àrees on incidim (educació, sanitat i promoció econòmica). Contractem l’empresa de construcció que farà els treballs de construcció i rehabilitació d’infraestructures i rebem la visita de la senyora Antònia Boix, responsable de les biblioteques de la universitat de Girona, institució col·laboradora i finançadora del projecte a Kedougou, amb dues persones acompanyants, en Salvador i l’Assumpta. Juntament amb ells decidim les tasques de rehabilitació de les sales de la biblioteca, la distribució del mobiliari i l’enfocament final de l’equipament. En aquest moment disposem d’uns 650 llibres nous que hem adquirit en unes jornades culturals a la llibreria ClairaAfrique de Dakar, més d’altres obres vingudes directament de la ciutat de Girona.

Preveiem que el període comprès entre el gener i el mes d’abril de 2007 les obres de construcció i rehabilitació estaran enllestides i que la biblioteca funcionarà a ple rendiment d’aquí tres mesos.

La vida a Kedougou passa tranquil·lament, amb força calor durant el dia i amb nits fresques que ens obliguen a posar-nos una màniga llarga. El contrast de temperatures és d’uns 20 graus (durant el dia podem arribar a uns 35 graus i al vespre baixa a 15 ). La manca de recursos públics a la ciutat ha fet que durant aquest any que hem estat fora no hi hagin hagut nous arranjaments. Durant la passada època de pluges es van esfondrar diverses aules escolars que no s’han tornat a construir, així com, el deteriorament dels carrers, on en alguns d’ells és necessari circular-hi amb vehicle tot terreny. Actualment, la manca de gas al municipi de Kedougou obliga a la població a cuinar amb carbó però per altra banda, la connexió ADSL d’internet ha arribat des de fa un parell de mesos.

Des de Kedougou (Senegal) només ens resta agrair a totes les persones i institucions que fan possible aquest projecte que posarà un gra de sorra per poder canviar la realitat de les persones que hi viuen.

Isis Llinàs, Montse Ciurana i Montse Vila
Grup Intercultural Jamia Kafo
Kedougou (Senegal)