Octubre - desembre 07

Havent passat un parell de mesos a Vidreres, rodejada i confortada per la meva família i amics, torno cap al Senegal, amb els ànims de seguir treballant en la finalització de la segona fase del “Projecte Solidari i Participatiu de Cooperació per al Desenvolupament a Kedougou (Senegal)” que promou el Grup Intercultural Jamia Kafo.

Després de reposar el cap de setmana a Dakar, he començat a treballar en la compra de llibres per a la Biblioteca Municipal de Kedougou. Enmig del bullici de la ciutat, el trànsit descontrolat, un riu de gent anant amunt i avall i una calor suportable he pogut seleccionar uns cinc-cents llibres que crec que són cabdals per a la biblioteca que hi ha engegada a Kedougou. He comprat sobretot manuals escolars, és a dir, com que no existeixen els llibres de text, compro resums anuals de les matèries escolars, aglutinades per cursos, amb exercicis i lectures interessants per l’alumnat i també novel·les de lectura obligatòria pels estudiants de la ciutat. L’aportació econòmica de l’Estirada de Corda Solidària a Girona (Girona té Corda), organitzada per Nadark Esdeveniments amb la participació del Grup Intercultural Jamia Kafo, la destino íntegrament a comprar llibres.

Havent fet un parell de trucades que m’asseguren que a Kedougou la calor és infernal, les notícies optimistes que he tingut sobre el funcionament de la biblioteca a Kedougou, m’han encoratjat especialment: es necessiten més manuals i llibres generals. Malgrat tot, la tria de llibres no ha estat fàcil, he voltat i consultat tres llibreries de Dakar i hi he dedicat força temps, l’indispensable per fer un bon treball. Finalment, amb les sis caixes plenes de llibres i els ànims ben ferms, em poso en ruta cap a Kedougou.

La sortida de Dakar era prevista per les quatre de la matinada, però acabant d’ultimar detalls he acabat sortint a un quart de sis del matí. L’objectiu és fer els 750 quilòmetres que ens separen de Kedougou en una sola tirada, parant-nos només el temps indispensable. Els primers quilòmetres són fàcils de digerir, la carretera està en bon estat fins a Kaolack, però a partir d’aquesta ciutat i fins a Tambacounda, uns quatre-cents quilòmetres, la carretera és un suplici continu, està completament deteriorada i la velocitat màxima que assoleixo són els 50 Km/h. Hem trobat obres pel camí, ja estàvem informats per la televisió senegalesa (RTS) que el govern s’ha començat a activar per arreglar la carretera. És per això que en alguns trams hi ha una pista de terra oberta per les màquines, terreny guanyat a la sabana, que fa molt perillosa la conducció: hi ha un núvol de pols que ho envaeix tot, aixecat pels camions que circulen a una velocitat vertiginosa i per les màquines que treballen removent el vell asfalt a un metre de la nova pista. La sequera ha cansat la terra, fa mesos que no plou, i la pols ens acompanyarà des de Kaolack fins a Tambacounda, on arribem a dos quarts de cinc de la tarda. Parem per comprar aigua i revisar el cotxe, portem uns cent quilòmetres que noto que el cotxe no frena. Arreglar la fuita de líquid de frens ens ha fet perdre força temps i com altres vegades durant els catorze mesos que vam passar a Senegal, travessarem el Parc Nacional de Niokolo Koba de fosc i arribarem a Kedougou entrada la nit. La carretera és bona, però queden encara 235 quilòmetres.

La primera impressió de Kedougou ha estat la calor. És asfixiant, pesada i cansa el cos i l’esperit. Res a veure amb la xafogor de Dakar, aquí el clima és sec, dens i la pols es fica per tots els racons. Estem a 45 graus durant el dia i a 30 graus ja entrada la nit.
Efectivament, la Biblioteca funciona de meravella, hi ha 147 persones abonades al servei de préstec i a vegades em dóna la sensació que en Mamadou, el bibliotecari, està una mica desbordat pel ritme de treball. Li agraden els llibres i la seva feina, tot i que la lluita contra la pols a sobre les taules, cadires i prestatgeries encara no l’ha guanyada. Li proposo treballar conjuntament en la catalogació de llibres nous que portem des de Dakar. Accepta encantat i em presenta una llista d’obres molt sol·licitades pels alumnes i professors, així com un llibre de registre de suggerències dels lectors i altre material complementari que ha dissenyat juntament amb l’Ajuntament i el cyber amb el que compartim espai al Centre Comunitari de Kedougou. Francament, hem estat de sort, dins les sis caixes de llibres que portem hi ha la major part dels llibres que ens demana.

La meva feina i la de l’Ibu consistirà en registrar, catalogar i posar els teixells als llibres nous. Abans però, he passat a treballar amb en Mamadou a la biblioteca, té ganes d’explicar-me tots els ets i uts del que ha passat durant el parell de mesos que he estat de vacances a Vidreres; i m’insisteix sobretot en què no hi ha aigua al lavabo que vam rehabilitar per als usuaris de la biblioteca, fet que he de parlar amb l’alcalde.

He visitat la construcció de les dues aules a l’escola Maternelle de Kedougou. Malgrat tots els esforços destinats, les obres han estat completament parades, no és aquest el compromís al que vam arribar amb el paleta abans de marxar de Kedougou. Cal posar-se en marxa perquè abans de l’època de pluges cal que les aules estiguin construïdes; encara no hi posarem alumnes perquè segons l’IDEN (l’Inspecció d’Educació) cal que serveixin de magatzem pel mobiliari que tenim guardat per les aules que resten de construir i que no es pot quedar a “sol i serena” durant les pluges que vindran a finals del mes d’abril. Durant aquest parell de mesos una plaga de corcs s’ha instal·lat sobre els pupitres, en Sumare m’explica que la van poder aturar a temps. Ja he parlat amb el fuster perquè arregli els desperfectes, només faltaria que ara els animalons ens fessin una mala passada i es perdés el mobiliari vingut des de Dakar!.

Hi ha ciment a la ciutat, a preus astronòmics, caldrà fer mans i mànigues amb el paleta i els seus obrers. He comprat totes les bigues necessàries, no fos cas que després no n’hi haguessin i ens trobem com mesos anteriors, les obres parades per manca de material. Supervisarem tot el procés de construcció i anirem comprant el ciment per etapes, sabem que de moment no en manca a Kedougou. En aquests moments, les bigues ja estan soldades per posar-les al teulat, després comprarem les planxes de zinc. Ja tenim encarregades les portes i les finestres metàl·liques, regatejant hem aconseguit un bon preu, i les estant construint com tot, manualment; amb paciència les tindrem d’aquí un parell de setmanes.

Durant uns dies no hi ha hagut pa a Kedougou, la farina escassejava. Tampoc hem trobat benzina ni gas butà durant una setmana, per falta de subministrament des de Dakar. L’aigua domèstica no arriba a les cases, fet que ens obliga a comptar amb la solidaritat dels veïns, que ens deixen omplir garrafes i bidons d’aigua dels seus pous. Dins l’ambient es palpa la necessitat que comenci a ploure, fa més de nou mesos que no cau ni una gota i les famílies estan ansioses per començar a treballar la terra, omplir els graners i vendre al mercat.
Malgrat tot, hi ha mangos, les dones els venen per pocs francs, així com plàtans i altres fruites exòtiques als meus ulls. També trobo tomates i enciam dels horts del voltant del riu, tot i que ja comencen a ser una mica pansits perquè la terra els crema.

El cabal del riu ha minvat considerablement, i les dones hi renten la roba desplaçades del seu lloc habitual; tampoc els hipopòtams que hi viuen suporten la calor i han marxat uns quilòmetres més enllà, buscant aigües més profundes.

I jo, ja adaptada a la vida de Kedougou, desitjo com tothom que arribi la pluja, que ens fastiguejarà una mica el treball però ens calmarà la calor. És cert, també arribaran les plagues de mosquits, però si us sembla, us ho explicaré properament.

Isis Llinàs, Montse Ciurana i Montse Vila
Grup Intercultural Jamia Kafo
Vidreres