Febrer - Juliol 08

Havent passat un parell de mesos a Vidreres, rodejada i confortada per la meva família i amics, torno cap al Senegal, amb els ànims de seguir treballant en la finalització de la segona fase del “Projecte Solidari i Participatiu de Cooperació per al Desenvolupament a Kedougou (Senegal)” que promou el Grup Intercultural Jamia Kafo.

Havent passat uns mesos de calor infernal, hem desembocat a l’àpoca de pluges, o com diu la gent de Kedougou, a l’hivern. La traducció d’aquest hivern a la ciutat és una mitjana de 30 a 35 graus durant el dia i unes nits un pèl més fresques, quan la temperatura es situa al voltant dels 20 graus. Plou gairebé cada dia, amb unes tempestes de vent, llamps i trons que fan posar els pèls de punta.

Sovint cauen llamps a terra, que es tradueixen en incendis a bosc o sobre petits barris de cabanes. Quan plou els serveis d’electricitat i telefonia es tallen per la caiguda de cables i com que per arreglar-los es necessiten algunes hores o fins i tot dies, Kedougou resta com mig adormit.

Tal i com us comentava fa tres mesos, també han arribat els mosquits, i conseqüentment, la malària. Al barri arriba cada dia la notícia de gent i amics que estan malalts de “palu”, poques persones disposen de mosquiteres per a protegir-se de les picades. Malgrat tot, podem dir que a l’hospital de la ciutat disposen de medicaments (estem al començament de l’estació plujosa) i tothom se’n va sortint si disposa de diners per pagar-los.

Durant aquests tres mesos hem treballat sobretot en l’acabament de les dues aules de l’escola Maternelle, en els treballs d’instal·lació de les bigues de ferro i de les planxes de zinc del teulat, arranjament dels sòls interiors, instal·lació de portes i finestres i pintura interior i exterior de les dues aules. Estic satisfeta amb el resultat final, tot i que algunes vegades m’he enfadat amb el paleta perquè les finestres no estaven en línia o el terra de les aules no era uniforme. L’IDEN ens ha felicitat pel treball, pensaven que no pintaríem, i els ha sorprès gratament l’obra final.

En aquests moments els alumnes del Lycée Technique estan treballant en la construcció dels pupitres per a les dues aules, ja estava programat d’aquesta manera quan vam decidir que el material inventariable vingut des de Dakar anava destinat a les aules pels alumnes més grans.

Dins la formació professional al Lycée hi ha una branca de formació de ferrers i una altra de formació de fusters, coordinada per una ONG belga anomenada APEFE, que ha creat una Unitat d’Aprenentatge i Producció, on els beneficis de la venda de material repercuteixen directament als alumnes. Vaja, fins aquí tot és magnífic, però esperem el material construït des del dia 14 de juny; aquesta demora en l’entrega és fruït de l’inexistència de material a Kedougou, no hi ha el ferro adequat per a elaborar els pupitres. Com des de la posada en marxa d’aquest projecte a Kedougou fa més d’un any, ens trobem encara amb insuficiència de material. Esperem l’entrega dels pupitres pel dia 14 de juliol, és a dir, amb un mes de retard, tot i que no crec que sigui possible malgrat que els alumnes i professors ja han començat amb el treball. Hem de ser optimistes, i pensar que el mes de setembre tot estarà llest pel començament del curs escolar.

Per altra banda, la Biblioteca Municipal compta amb 192 persones abonades, un èxit de participació. Durant els mesos de maig i juny han estat moltes les persones que han treballat a la biblioteca, ja sigui alumnat o professorat, preparant els exàmens finals. Algunes tardes, no hi havia lloc per asseure’s a treballar.

Durant una setmana ens vam veure obligats a tancar la biblioteca “per reformes”. Malgrat que ja havíem arreglat el teulat en dues ocasions, el primer dia que va ploure a Kedougou es van formar goteres enormes dins les dues sales, el treball no estava ben fet i la tela asfàltica que vam posar estava tota arrencada, fet que provocava l’entrada d’aigua. Com que l’aigua i els llibres no són compatibles, vam decidir que no quedava més remei que arrencar tot el teulat i posar-ne un de nou, ja que els pedaços fets anteriorment no servien de gaire res: les planxes d’uralita estaven en molt mal estat per l’acció del sol. Per tant, la rehabilitació era imprescindible. Com cada vegada que es vol construir o rehabilitar, la manca de material a Kedougou és la tònica, o sigui que vam esperar durant tres setmanes l’arribada de planxes de zinc des de Dakar, des de finals del mes d’abril fins a mitjans del mes de maig. Tot i que les planxes actualment ja estan totes posades, una part no estan fixades definitivament perquè no van enviar tots els “claus” necessaris des de Dakar...

En l’actualitat no disposem de ciment o sigui que tampoc podem acabar tot el treball de fixació. Quan dic que no hi ha ciment, vull dir exactament que no n’hi ha ni un sac, a cap preu, i jo en necessito una dotzena!. Com m’ha dit avui el paleta: “Paciència, paciència...”, i m’ha xiulat que demà arriba un camió carregat amb 30 tones. Ja li he dit, “a les sis del matí faré cua a la porta del magatzem!”, pel ciment i pels “claus”, no fos cas que encara tinguem el paleta parat durant quinze dies. Quan m’ha vist tant convençuda, ha especificat: “demà o demà passat, inshalla (si Déu vol)...”. Vaja, ja m’enteneu, demà no hi haurà ciment a Kedougou.

Com que les notícies i el boca-orella funciona força bé, demà al matí n’encarregaré cinc tones, de ciment, així podrem començar els treballs de construcció d’una aula a l’escola Sadio Ba, on es necessita una tona i mitja per fer maons (es fan manualment) i la resta per fer els fonaments. Esperem que en un mes les obres de construcció d’aquesta aula estiguin del tot acabades, però com ja us imagineu, preveure una temporalitat és gairebé impossible.

Les notícies que ens arriben des de Dakar no són encoratjadores, hi ha talls d’electricitat continus fruit de l’encariment del petroli, i no hi ha arròs, aliment principal de la dieta senegalesa.
A Kedougou encara trobem arròs, més car que habitualment, i amb l’arribada de la pluja també ens ha arribat l’aigua a les aixetes perquè els pous s’han omplert.

La gent ha començat a cultivar la terra, el “fonio” especialment, un cereal local semblant al cuscús. Kedougou ha quedat buit, les persones s’han desplaçat a les zones rurals i petits poblats limítrofs per a treballar en l’agricultura, un molt bon senyal. Esperem que la collita sigui generosa i es puguin omplir els graners de cara a l’estació seca de l’any que ve.

Nosaltres seguirem treballant en la construcció d’aules i preveiem poder viatjar a Dakar durant el mes de juliol, per fer la darrera compra de llibres per a la biblioteca a partir de les demandes efectuades per les escoles i l’institut de la ciutat. També hem acabat de dissenyar la campanya de sensibilització per a la lluita contra el SIDA, juntament amb el Centre ADO de Kedougou, que agrupa associacions de joves i associacions sanitàries, que preveiem realitzar durant el mes d’agost.

Montse Ciurana
Grup Intercultural Jamia Kafo
Vidreres